Ingrid Guardiola

Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural. Durant 4 anys ha estat la directora del Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona. El seu treball indaga en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat i incideix en qüestions com la desigualtat o el gènere.

Ha co-comissariat o participat a les exposicions Apories sobre l’aire (2024), Fer créixer plantes en l’obscuritat (2023), El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta (2023), És a no dir (2023), Parar taula (2022), Insectòdrom (2022), entre d’altres.

L’any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Foundations, CCCB). El 2018 va publicar el seu primer assaig, L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d’Or d’assaig); i també ha publicat el seu segon assaig escrit amb Marta Segarra: Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (Arcàdia, 2020). La seva obra més recent, de l’any 2025, és La servitud dels protocols, en la que l’autora ens proposa nous relats que ens permeten adquirir consciència política de la força que té la màquina i del seu desplegament sistèmic.